LLEGIM, OPINEM I DISCUTIM (núm. 3, la situació actual)

Us convidem a llegir i discutir els dos textos complets (Full de ruta i la Ponència marc) que han d’orientar la feina de l’ANC  durant aquest mesos.

Fins al 19 de març, cada dia al nostre blog us facilitem un text extret dels documents que estem discutint i us animem a fer comentaris i debats en línia.

Aquest és el text d’avui (forma part de la Ponència marc):


[…] La situació actual

96. El 9 de novembre ha representat el punt culminant del procés
d’independència, almenys fins ara i vist des de la perspectiva de la
capacitat de mobilització de la societat civil. […] però malgrat
totes les amenaces, dificultats i impediments posats pel Govern i el
Tribunal Constitucional espanyols, es va acabar celebrant la jornada
de mobilització més gran feta mai pel poble de Catalunya, amb
quasi 2,4 milions de persones, fent un acte real de sobirania
enfront dels aparells polítics i judicials d’un Estat que va demostrar
definitivament no només que no és el nostre, sinó que actua
decididament en contra nostre.


97. La sensació de victòria de l’endemà va convertir-se, en poques
setmanes, en desencís i desconfiança. No es va produir la
convocatòria immediata d’unes eleccions que prenguessin el
caràcter plebiscitari com a millor fórmula de culminar l’etapa del
“dret a decidir”. La societat civil, autèntica impulsora del
procés, havia cedit, necessàriament, el protagonisme als
partits polítics que, una vegada més, han demostrat ser la
baula més feble del procés.


98. L’acord del 14 de gener entre el President de la Generalitat i el
cap de l’oposició va representar l’aturada de la “caiguda lliure” en la
que semblava haver entrat el procés, i amb la data de les eleccions
per al 27 de setembre, que no és la que volíem, finalment existeix
un nou calendari per generar el mandat popular i democràtic que
necessitem per certificar el camí sense retorn cap a la
independència. […]


[…] Tot i que el 9N va servir per mesurar l’augment del vot
independentista militant, també és cert que va mostrar la
necessitat de seguir treballant per fer créixer el seu nombre i el
nivell de solidesa.

[…] Amb aquest objectiu hem d’arribar a sectors de
ciutadans del nostre país que puguin compartir l’objectiu de
construir un Estat propi, sobirà, encara que no vegin la necessitat
de sentir-se independentistes.


100. Per a l’Assemblea, doncs, els dos grans eixos de treball del
futur immediat queden molt clarament definits i acotats gràcies
als resultats del 9N. Mantenir i, si cal, incrementar la pressió
política per construir la unitat d’acció imprescindible entre la
societat civil, les institucions nacionals –Generalitat i
ajuntaments- i els partits polítics i orientar adequadament el
treball per augmentar la incidència social de l’ANC, arribant a
sectors socials escèptics amb la independència, ja sigui per
excés de prudència o per por, esdevenen els grans objectius del
Full de ruta que incorpora el Pla d’Actuació 2015-2016 de l’ANC. […]

 

Recordeu que els socis de l’ANC podem fer esmenes als documents. Si és el cas, les hem de presentar en un full amb aquests models: format XLS format PDF i fer-les arribar al Secretariat de PxI en paper o, molt millor, per correu electrònic (priorat@assemblea.cat).

3 comments

  1. Respecte al punt 97, el Govern va fer possible, sortejant totes les dificultats, portar-nos a les urnes. L’oposició va ometre la seva responsabilitat al procés! En una situació com aquesta, hem d’anar junts per sumar i deixar el resultat ben clar.
    El President elabora un programa detallat i estudiat, i presenta un full de ruta que convenç a tots amb alguns matissos). Però, és clar, cada formació política vol el seu lideratge i l’ANC ha hagut de modular el seu paper per afavorir l’entesa entre les formacions polítiques.
    Fruit d’això, el paper a hores d’ara per marcar el nostre lideratge, ha quedat difús en l’escenari de les llistes separades. L’extranya configuració social de l’electorat ens obliga a ser creatius i treballar extraordinàriament els mesos que queden. Els vull veure a “tots” trepitjant carrer i donant arguments il.lusionadors, agafats de la ma.
    I l’ANC, a vetllar per la correcció del procés i a mobilitzar allà on faci falta.

  2. Sí, cal reconèixer que, malgrat les renúncies, el Govern va estar a l’alçada de les circumstàncies. I l’oposició, més tard o més d’hora, també. Ara, després del 9, quan hauria calgut plantejar les coses amb voluntat d’acord, hi va haver un nou intent ara menys justificat de plantejar les propostes sense haver-les consensuat i a veure qui picava. El més greu de tot era la manca de credibilitat sobre la voluntat negociadora, unitària, que es desprenia de les diferents preses de posició. Allò va destrempar tothom.

  3. Tots tenim prevenció respecte als intents de torpedinar aquest procés, que poden venir tant de fora, evidentment, com “de dins”. Els partits polítics sembla que sovint es relacionen entre bastidors, sense fer públics els seus moviments. Un cop posats d’acord (o no) llavors expliciten els seus motius i raonaments. Crec que en aquest cas devia passar una cosa semblant, però tant el temps esmerçat com les (segurament interessades) filtracions van produir alarma entre nosaltres, els espectadors. I si són polítics “professionals” n’haguessin d’haver estat conscients, del mal que podien fer. En qualsevol cas, em sembla que sense l’ANC -com a entitat transversal- les coses podien haver anat pitjor, com dissortadament ha passat sovint en la història recent de Catalunya.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s